Recerca sense excuses

Fer recerca amb mirada feminista i amb compromís amb els drets LGBTI vol dir assumir que la igualtat no pot esperar ni quedar relegada a un segon pla. «Recerca sense excuses» vol dir treballar en entorns lliures de discriminacions, en els quals la diversitat i el benestar de totes les persones siguin condicions indispensables per a l’excel·lència científica.

Tanmateix, les resistències continuen apareixent —de manera conscient o inconscient— en forma de comentaris, actituds o discursos que deslegitimen, minimitzen o dificulten l’avenç del feminisme i els drets LGBTI. Aquestes resistències sovint pretenen restar importància a les situacions de discriminació, desresponsabilitzar-se del canvi o, directament, negar el problema.

Identificar-les és un pas imprescindible per evitar que arrelin i esdevinguin un obstacle real a l’hora d’aplicar mesures per erradicar l’assetjament sexual, per raó de sexe, d’orientació sexual, d’identitat o d’expressió de gènere. Només reconeixent-les i treballant per superar-les podem avançar cap a una recerca sense excuses, compromesa amb la igualtat, la seguretat i el respecte.

Tipus de resistències

Individuals

Resistències expressades a través de l’acció o la inacció d’una persona que s’oposa a un canvi en clau de gènere.

Institucionals

Resistències que es revelen mitjançant patrons d’acció o d’inacció agregats, que es repeteixen de manera sistemàtica i suggereixen una orquestració col·lectiva per oposar-se a un canvi en clau de gènere.

Explícites

Resistències expressades obertament quan els actors s’oposen a les iniciatives d’igualtat de gènere a través de les seves accions o discursos. També inclou situacions en què, tot i ser conscients dels compromisos d’igualtat de gènere, no actuen com caldria per avançar-hi.

Implícites

Resistències que no es manifesten de manera oberta, però que es poden identificar observant fins a quin punt els actors, mitjançant els seus discursos, inaccions o accions inadequades, es distancien de l’objectiu de la igualtat de gènere.

Font: Mergaert i Lombardo (2014:9) [traducció pròpia]

EXEMPLES DE RESISTÈNCIES DE GÈNERE ALS CENTRES DE RECERCA

NO SÓN QÜESTIONS PRIORITÀRIES

Sovint les polítiques de gènere i LGBTI queden en segon pla i sense la dotació de recursos necessària. No hi ha excel·lència possible sense igualtat, diversitat, benestar i seguretat.

AIXÒ AQUÍ NO PASSA

Cal trencar el mite que en entorns universitaris aquestes problemàtiques ja estan superades. La jerarquia i la precarietat laboral poden dificultar-ne la denúncia, però això no pot servir d’excusa per a la inacció.

NO N’HI HA PER A TANT

Moltes violències masclistes són invisibles, però constants. El que sembla aïllat és només la superfície d’un problema profund: gestos i comentaris quotidians sostenen l’estructura que permet violències més greus. Minimitzar-ho és alimentar-ho.

AIXÒ NO VA AMB MI

És habitual naturalitzar l’assetjament o callar per por a les represàlies, però no podem sobrecarregar les mateixes persones —sovint dones— que el denuncien. La neutralitat d’alguns homes contribueix a perpetuar-lo.

ETS UNA EXAGERADA

Els estereotips de gènere fan que les dones que expressen crítiques o queixes sovint siguin titllades d’exagerades o histèriques. Això les fa dubtar a l’hora de denunciar situacions d’assetjament.

TANT D’ESFORÇ PER NO RES

Moltes dones que impulsen la igualtat estan cansades i sobrecarregades. La desmotivació, com a resistència al canvi, només es combat amb reconeixement, recursos i el compromís col·lectiu.

Com evitar les resistències?

Avançar cap a una recerca sense excuses implica reconèixer que el canvi no és automàtic ni està exempt de tensions. Les resistències formen part de qualsevol procés transformador, però no poden servir d’excusa per a la inacció. Superar-les requereix consciència, compromís i una aposta col·lectiva per fer dels entorns de recerca espais realment igualitaris i segurs.

Per evitar que aquestes resistències s’enquistin o frenin els avenços, cal una sèrie d’accions:

ASSUMIR RESPONSABILITATS COMPARTIDES

La igualtat no pot recaure únicament en persones o unitats específiques de gènere: és una responsabilitat institucional i col·lectiva que ha de formar part de totes les àrees i nivells de l’organització.

FORMAR-SE I REVISAR PRIVILEGIS

Reconèixer els propis biaixos i aprendre a identificar actituds i pràctiques discriminatòries és essencial per no reproduir-les i avançar cap a una cultura veritablement equitativa.

DOTAR DE RECURSOS I LEGITIMAR LES POLÍTIQUES D’IGUALTAT

Sense temps, pressupost ni reconeixement, la igualtat esdevé simbòlica. Cal incorporar-la a l’estructura, la gestió i l’avaluació de la recerca per garantir que el compromís no comporti un desgast personal ni suposi un fre en la trajectòria professional de les dones.

ESCOLTAR I VALIDAR LES EXPERIÈNCIES

. Creure, donar suport i protegir les persones que assenyalen o denuncien situacions de desigualtat és una manera concreta de trencar el silenci, generar confiança i transformar les dinàmiques institucionals.

FOMENTAR I COMPARTIR BONES PRÀCTIQUES

La transformació no s’aconsegueix només amb bones intencions, sinó amb accions col·lectives, coordinades i sostingudes en el temps. Per això és clau promoure la col·laboració entre centres i institucions, compartint recursos, experiències i aprenentatges.

Una recerca sense excuses és aquella que entén la igualtat com a condició per a la qualitat científica, el benestar i la justícia.

Per saber-ne més:

Agócs, Carol (1997). Institutionalized Resistance to Organizational Change: Denial, Inaction and Repression, Journal of Business Ethics, 16(9), 917–931.

Mergaert L, Lombardo E (2014) Resistance to implementing gender mainstreaming in EU research policy. European Integration Online Papers 18(1): 1–21.

Saglamer, Gulsun & Tan, Mine & Caglayan, Hulya & Almgren, Nina & Salminen-Karlsson, Minna & Baisner, Liv & Myers, Eva & Jørgensen, Gitte & Aye, Manuela & Bausch, Sabine & O’Connor, Pat & O’Hagan, Clare & Richardson, Ita & Conci, Mario & Apostolov, Georgi & Topuzova, Irina. (2016) Handbook On Resistance To Gender Equality In Academia.

Verge, T., Ferrer-Fons, M., & González, M. J. (2017). Resistance to mainstreaming gender into the higher education curriculum. European Journal of Women’s Studies, 25(1), 86-101.

Ajuda'ns a fer difusió

Descarrega't el material de la campanya

Material.zip