Assetjament sexual i per raó de sexe
Segons l’última Macroenquesta de Violència contra les Dones (2019) el 40,4 % de les dones de 16 anys o més de l’Estat espanyol han patit assetjament sexual o per raó de sexe al llarg de la vida. Aquesta dada converteix l’assetjament en un problema estructural que es troba present a tots els sectors laborals. El prestigi de l’àmbit de la recerca dificulta la identificació d’aquestes conductes que, sobretot en els contextos més jeràrquics i malgrat els avenços, encara es naturalitzen.
Assetjament sexual
Comportament verbal, no verbal o físic no desitjat d’índole sexual que tingui com a objectiu o produeixi l’efecte d’atemptar contra la dignitat d’una dona o de crear-li un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest. (Llei 5/2008)
Conductes més freqüents (dades 2019)
- 83 % comentaris i acudits sexistes
- 75 % comentaris i floretes de contingut sexual
- 73 % mirades o gestos insinuants
- 67 % contacte físic no desitjat
- 31 % peticions sexuals
Assetjament per raó de sexe
‘Comportament no desitjat relacionat amb el sexe d’una persona en ocasió de l’accés al treball remunerat, la promoció en el lloc de treball, l’ocupació o la formació, que tingui com a propòsit o produeixi l’efecte d’atemptar contra la dignitat de les dones i de crear-los un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant o ofensiu.’ (Llei 5/2008)
Discriminacions habituals (2019)
- 61 % comentaris ofensius
- 32 % assignació de tasques per sota de la categoria professional
- 26 % dificultats en la promoció
- 22 % problemes d’accés o manteniment de la feina.
- 15 % manca d’oportunitats de formació
Perquè aquestes conductes es denunciïn calen mecanismes que generin confiança: protocols clars, difosos entre tot el personal i amb comissions formades per poder atendre les diferents situacions de manera rigorosa i sense caure en prejudicis i mites que revictimitzin les persones afectades.
Aquí podeu trobar el Protocol-Guia per la prevenció, la detecció, l’abordatge, el seguiment i la reparació de situacions de violència masclista, d’assetjament sexual, per raó de sexe, orientació sexual, identitat o expressió de gènere al sistema de recerca de Catalunya (2025-2029), que contempla les qüestions necessàries perquè sigui efectiu: formació de la comissió, accions de prevenció, externalització de la investigació en casos greus, etc.
Barreres i sostre de vidre
L’assetjament sexual i per raó de sexe és només la punta visible de l’iceberg del masclisme que es reprodueix també en l’àmbit de la recerca. Per sota d’aquest fenomen hi ha una base sòlida i sovint invisible: la manca de dones en posicions de lideratge, la infrarepresentació femenina en determinades àrees de coneixement i uns criteris d’avaluació acadèmica que continuen penalitzant la criança, la maternitat i les tasques de cura.
Encara que les dones representen el 64 % del personal dels centres de recerca, només un 45 % dels projectes estan liderats per dones. A més, els equips encapçalats per dones aconsegueixen, de mitjana, un 35 % menys de finançament competitiu que els liderats per homes (DREU, 2023). Aquest desequilibri és el que es coneix com a diagrama de tisores, que reflecteix com, malgrat l’accés creixent de les dones a les carreres científiques, els espais de lideratge i poder continuen estant dominats majoritàriament per homes.
- Entenem per sostre de vidre o segregació vertical el conjunt d’obstacles invisibles que dificulten l’accés de les dones a les posicions de més responsabilitat i reconeixement.
- Entenem per parets de vidre o segregació horitzontal els mecanismes subtils que mantenen les dones confinades en determinades àrees o tasques menys valorades, així com sectors i camps d’expertesa que tradicionalment es consideren feminitzats, la qual cosa impedeix que es puguin projectar cap a altres rols.
Consulteu els indicadors sobre la segregació de les dones als centres CERCA.
Cap a un canvi necessari
La combinació d’aquests factors és subtil, quotidiana i moltes vegades inconscient. Tot i això, la seva acumulació té un efecte directe en les trajectòries professionals de les dones investigadores. Fer visibles aquestes desigualtats i aplicar mesures concretes —com criteris d’avaluació sensibles al gènere, polítiques de conciliació reals, formació en perspectiva feminista i accions per reduir biaixos— és imprescindible per avançar cap a un desenvolupament professional més equitatiu i just dins dels centres de recerca.
Factors que perpetuen la desigualtat
Els motius d’aquesta segregació són múltiples i arrelats a l’estructura patriarcal de la societat, però en el context dels centres de recerca es concreten en:
Factors externs:
- Invisibilització de l’impacte de la criança i les cures en la trajectòria investigadora.
- Exigència de productivitat constant i d’una manera de treballar que no deixa espai per a les emocions i la vulnerabilitat.
- Prejudicis i estereotips cap a les dones, especialment en àrees científiques i tecnològiques.
Factors interns:
- Socialització de gènere que alimenta la manca de confiança i una menor autovaloració.
- Tendència a assumir més tasques invisibles (gestió administrativa, suport logístic, docència) que resten temps i energia a la recerca de més visibilitat
- Sentiment d’exclusió dels espais de decisió i lideratge
Biaixos en el procés de recerca
- Marc teòric: menys cites d’autores, bibliografies masculinitzades.
- Preguntes de recerca: confusió entre sexe i gènere, invisibilització de diferències socials i estructurals entre dones i homes, poc interès vers qüestions relacionades amb la cura.
- Disseny i mostres: poc representatives, exclusió de dones, de persones LGTBIQ+ o de situacions com l’embaràs.
- Anàlisi i interpretació: dades agregades sense desagregar per sexe/gènere, explicacions biològiques sense considerar factors socials.
Desigualtats en la difusió i transferència del coneixement
- Homes: més èxit, concentrats en patents, spin-offs i royalties, canals amb impacte econòmic directe (enginyeries, química, ciències aplicades)
- Dones: més activitats de valor social i formatiu, menys reconegudes, model més diversificat i flexible, amb forta presència en ciències socials i humanitats, i aportacions en difusió, formació i col·laboracions amb institucions públiques i socials
En conseqüència, les dones participen menys i amb menys èxit en activitats de més prestigi i rendibilitat econòmica i les seves aportacions socials i educatives queden menystingudes, tot i el seu gran valor públic.
Recursos
Eina per incorporar la perspectiva de sexe i gènere en els continguts de la recerca (Comunitat Hipàtia, 2022)
El género en la investigación (Comissió Europea, 2011)
Guía práctica para la inclusión de la perspectiva de diversidad sexual y de género en la investigación (López-Saez, 2025)
Bones pràctiques per uns centres de recerca més igualitaris
